Na Marta Calafell Alemany té vint anys i sempre ha viscut a Binissalem. Actualment, està cursant el quart curs del Grau en Llengua i Literatura Catalana a la ciutat de Poznan, Polònia. Aquesta ciutat compta amb vint-i-dues universitats, per tant, és la ciutat amb més nombre d’estudiants de tot l’Estat.
Allò que va dur na Marta a partir a Polònia va ser la por de ser una persona sense experiències a la seva vida: «I com m’han estat dient tots aquests mesos previs a la meva partida: mai tendré vint anys ni l’oportunitat de viure i estudiar a un altre país». Hi està cursant quart de la carrera, no hi té una rutina establerta, però el seu dia a dia sol incloure despertar-se prest, anar a la universitat, tornar a la residència a dinar i passar tota l’horabaixa amb els seus companys. Sobre això, na Marta és una gran esportista i tota la seva vida ha estat vinculada al bàsquet, i sempre intenta cercar estones per practicar-ho.
«Aquí puc agafar un tren o un bus per vint euros i anar a gairebé tota Europa»
L’oportunitat més notable que hi troba d’ençà que viu a Polònia és poder viatjar arreu d’Europa. Tenir el temps suficient, no haver de programar un viatge amb tanta antelació ni haver d’agafar un avió per anar a qualsevol lloc. «Aquí puc agafar un tren o un bus per vint euros i anar a gairebé tota Europa», explica la jove binissalemera.
Respecte a les diferències que hi troba entre Polònia i Mallorca, assegura: «Per a mi, no tenen res a veure l’una amb l’altre. A Binissalem no hi ha persona que no saludi amb un bon dia quan passa per devora teva i, en canvi, aquí no et miren ni a la cara. Es respira un clima fred i d’individualitat». Quasi res o pràcticament res del seu nou país li recorda a Mallorca: «El clima és bastant trist, en quinze dies només he vist el sol dos i, sobretot, no tenir a prop el mar em fa sentir bastant allunyada».
«A Binissalem no hi ha persona que no saludi amb un bon dia quan passa per devora teva»
A Mallorca xerra sempre en català, però, a Polònia, la situació és molt diferent. «Aquí no he trobat a cap catalanoparlant i per a mi és una situació complicada perquè no estic acostumada a parlar en castellà amb tothom». El seu dia a dia és en castellà més que en anglès i, els seus companys, li solen corregir moltes expressions i dites. Principalment, té el costum d’afegir el «però» a final de cada frase: «Sempre em demanen ‘però què?’ i jo respon ‘però res’. Em passa cinquanta vegades al dia». Encara que, les amistats que ha fet a la nova ciutat són principalment de la península té la sort de compartir l’experiència amb una de les seves millors amigues de Palma.
La jove filòloga a Polònia. / D.M
«Enyor Mallorca. Estant a Mallorca no valorava coses quotidianes, com per exemple: el Sol, la llengua, la gent i cuinar amb oli d’oliva bo. És cert que estic gaudint moltíssim la independència i dur el ritme de vida que vull dur, però com a casa no hi ha res», conta quan recorda l’illa i, principalment, Binissalem.
Et vaig donar ulls i vas mirar a les tenebres de na Irene Solà, és el llibre que recomana en català. Na Marta és una gran lectora i, durant la carrera ha llegit molts de llibres, principalment, de grans autors que l’han fascinada, però per arrel i estima a Binissalem, es queda amb tota la biografia de Llorenç Villalonga. Això sí, té una predilecció per l’escriptora catalana, Mercè Rodoreda.
Pel que fa a música, des que és a fora l’empra com a mètode de reconnexió amb les seves arrels, per això, escolta molt Antònia Font, Oques Grasses i en Lluís Llach. No es considera una gran cuinera, ni una gran crítica gastronòmica. De plats mallorquins només ha fet un pa amb oli. «En qualque moment faig comptes fer un tumbet», assegura. A més, si ja costa trobar restaurants que cuinin plats de l’illa, a Polònia és pràcticament impossible trobar-ne.
«per sort o per desgràcia és una aventura amb data límit»
Si tornarà? Ara mateix vol aprofitar el màxim aquesta experiència i no fa comptes tornar sovint a l’illa. Té clar que ho farà per Nadal perquè per na Marta són dades molt importants i, òbviament, no imagina passar un estiu nedant a unes platges que no són les de Mallorca. Per això, apunta que «per sort o per desgràcia és una aventura amb data límit».
«En general, està sent una de les millors experiències de la meva vida i diria que tenir l’oportunitat de conèixer a totes les persones que estic coneixent és la millor anècdota pugui contar», conclou.