Un matrimoni de Boston és una obra estranya en l’àmplia producció del ja septuagenari dramaturg David Mamet. L’obra és una mirada realista al desconcert dels homes i les falses expectatives sobre l’estat del benestar. És una obra que juga a l’alta comèdia en la línia de La importància de ser Frank, sense l’acidesa d’Oscar Wilde però amb una prosa exuberant de diàlegs incisius que en la posada en escena de la Sala Villarroel llisca meravellosament gràcies a les tres magnífiques intèrprets, a la traducció diàfana de Joan Sellent i a la direcció vibrant de Josep Maria Mestres. El director reincideix en una obra que va estrenar fa quasi vint anys al Lliure de Montjuïc amb l’enyorada Anna Lizaran, a qui acompanyaven justament Emma Vilarasau i Marta Marco, protagonistes de la nova versió, que incorpora Emma Arquillué. Un text literàriament brillant on es barreja amb tota naturalitat l’argot contemporani, les paraules bíbliques, la dissertació filosòfica i les expressions procaces.