La figura d’Elon Musk és, d’alguna forma, l’expressió extrema del nostre temps: una figura complexa, banal i molt paradoxal. Per una banda, ja fa dues dècades que s’anava projectant a si mateix com el més exitós exponent de la denominada “nova economia californiana”, la de les big tech, des que va fundar l’empresa de vehicles elèctrics Tesla. S’afanyava a exhibir-se com a part de l’estela mitificada d’aquell Silicon Valley dels utòpics dels anys 70 que es van instal·lar allà com una forma d’abraçar naturalesa i tecnologia amb un model de vida més sostenible. L’ombra de Steve Jobs és evident.