“És un jugador fet de molts de jugadors, però també de molts d’animals, marins i terrestres. D’elefants, de canguros, de taurons. Tots movent-se. És blaugrana, però és multicolor”. Era l’explicació que Miquel Barceló va donar fa uns dies als periodistes, sota l’atenta mirada de Joan Laporta, durant l’acte de presentació del cartell commemoratiu del 125è aniversari del Barça que el club li va encarregar. Tot i que l’obra ha rebut més sabatades que no lloances –hi ha qui ha comparat el futbolista representat amb el personatge de ciència-ficció ‘la Cosa’–, també hi ha qui ha destacat la genialitat de l’obra, comparant-la amb la d’artistes que l’han precedit en aquesta tasca, com Miró i Tàpies. I de l’explicació que el felanitxer va fer del cartell, també hi ha qui ha assegurat que, ben bé, podria ser el títol d’una cançó dels Antònia Font: D’elefants, de canguros, de taurons. Sigui per la mescladissa de temàtiques absurdes o per l’alternança de noms en català i en castellà, aquest hipotètic títol ens dona joc per reflexionar sobre una qüestió animalera: el nom de quines bèsties deim en castellà i de quines altres ho feim en català?