Rabee Abunahel (Ciutat de Gaza, 1990) fa dotze mesos que viu enganxat al telèfon i moltes nits gairebé no pot dormir. Espera angoixat notícies de la seva família, atrapada sota els bombardejos a Gaza, i no sempre és fàcil comunicar-s’hi. "Quan veig informacions d’atacs i no rebo resposta em torno boig; em passo moltes estones plorant", explica en conversa amb l’ARA. Ja fa sis anys que viu a Barcelona, on va arribar després d’una cursa d’obstacles per sortir de la Franja, i ara veu amb desesperació com la seva mare i molts dels seus germans i nebots voldrien fer el mateix però no poden. Després d’un any sencer fugint dels atacs israelians, ara estan refugiats en una suposada zona segura al sud de la Franja, però "ja no tenen esperança –afirma Abunahel–. Prefereixen morir que quedar-se així. Tothom està esperant el seu torn per morir".