La fruita es guardava en canastres de fusta que anaven al rebost o en plats amples de fang a la gelera. Els caquis ben compostos per desbaratar el mínim la seva carn delicada mostraven algunes taques negres a la pell. A dalt, a la sala, s’hi escampaven les nesples sobre les saquetes. En madurar, la popa es transformava en una pasta densa i lleugerament dolça i àcida. Els dies que havíem fet una volta per l’alzinar dúiem uns aglans grossos i dolços que torràvem colgats de cendra i caliu. I també hi havia les magranes, que es collien a mesura que maduraven i es clivellaven, voluptuoses i temptadores. El padrí les esflorava pacientment i en acabar de dinar compartíem a cullerades aquell plat enmig de la taula. Grans vermells com petites maragdes que esclataven dins la boca i l’omplien de dolçor. Érem rics, ara ho sé.